Perquè faig el Cicle Formatiu de Grau Superior de ceràmica artística a l’escola Llotja (Sant Andreu)?
Com alguns ja sabeu, porto molts anys intentant trobar el meu camí. Fins fa poc pensava que era perquè em costava renunciar -i perquè m’agradava fent moltes coses i diferents-, però ara crec que és més aviat perquè no havia acabat de trobar res que em marqués el rumb. Quan vaig haver d’escollir quin batxillerat cursar, no em va costar massa decidir-me perquè segons em deien, tant el tecnològic com el científic no em tancaven cap porta, i això em tranquilitzava. Però quan vaig haver d’escollir carrera si que ho vaig passar malament.
Recordo que mentre feia arquitectura, sovint em preguntava a mi mateixa què m’havia dut a escollir una carrera tant vocacional i amb dedicació pràcticament total. I tot i que inicialment tenia la vocació il·lusió d’aprendre a construir espais on la gent se sentís bé -tal i com jo m’hi sentia per exemple estudiant a la biblioteca-, aquesta il·lusió es va anar apagant a poc a poc per culpa del que amb els anys he après que es coneix com a currículum ocult (un dels factors més importants de cara al fracàs escolar). I el fet de trobar-me fent una carrera vocacional ja sense vocació ni il·lusió -jo, que sempre havia tret molt bones notes i que m’encanta aprendre, i que soc molt autoexigent i responsable-, va fer que tot se’m fes encara més difícil. No sabeu el pes que em vaig treure de sobre quan vaig aprovar el PFC.
Tornava a tenir tanta il·lusió que vaig decidir tornar al taller de ceràmica on havia anat de petita, tenia ganes de crear! Però aquest pes que m’havia tret de sobre en acabar la carrera, poc a poc va tornar a mi mentre seguia treballant en despatxos d’arquitectura. Allà no hi havia currículum ocult, però després de molt treball intern vaig arribar a la conclusió de que l’ambient en gran part del sector de l’arquitectura no era per mi. Així que després de quasi 10 anys estudiant una carrera que aparentment no m’havia servit de res vaig haver de seguir buscant el meu camí. Vaig començar per seguir treballant en una feina relacionada amb el món de l’arquitectura però prou allunyada com per sentir’m-hi bé, i poc a poc vaig recuperar la il·lusió per tornar a estudiar. Primer un curs a la Massana, després un postgrau, després el màster de professorat, i ara el CFGS de ceràmica artística.
Conclusions
Sé que el meu camí no ha estat està essent el més ortodox però suposo que és el que passa quan ets una persona que t’escoltes i ets sensible al (propi) benestar. I tot i que moltes vegades penso que em vaig equivocar estudiant arquitectura, moltes d’altres agraeixo haver pogut reflexionar ni que sigui una mica com fer el nostre dia a dia més comfortable, encara que no hagi estat directament a través de l’arquitectura sino de l’interiorisme, el disseny, la ceràmica o la floristeria.

Maria Torrellas
Maria Torrellas
Maria Torrellas
Maria Torrellas
Alessandra Olanow
Maria Torrellas
Maria Torrellas
@ceramicallotja
Trackbacks & Pingbacks
[…] (online, mentre treballava) i en acabat i amb l’arribada del covid, vaig apuntar-me al cicle formatiu de grau superior de ceràmica artística a l’escola llotja (campus de sant andreu). La veritat és que estic molt contenta d’haver tingut la oportunitat […]
[…] ja sabeu, el passat 21 de setembre, vaig començar el CGFS de ceràmica artística a l’escola Llotja (de Sant Andreu), un dia us en faré un reportatge fotogràfic perquè la […]
Leave a Reply
Want to join the discussion?Feel free to contribute!