En Ramon Fort toi jo a l'escola-taller de ceràmica Ramon Fort de Llers

He recuperat la il·lusió pel torn

El que he viscut aquesta setmana al curs intensiu de torn de l’escola-taller Ramon Fort a Llers ha estat tant emocionant que a la que he tingut un moment de calma he tingut la necessitat de posar-ho per escrit.

Tot i que tinc diverses entrades a mig escriure:

  • Visita al cementiri (nou) d’Igualada d’Enric Miralles i Carme Pinós
  • Lectura del llibre La belleza del objeto cotidiano de Soetsu Yanagi
  • Visita a les exposicions “Els colors del foc. Hamada – Artigas” del MNAC i “Visions of Catalonia – Crafting art” del Centre d’Artesania de Catalunya
  • Diari del CFGS de ceràmica artística a Llotja

Avui el cor em demana documentar els records encara frescos del curs intensiu d’iniciació al torn a l’escola-taller Ramon Fort de Llers del 2 al 7 d’agost de 2021, on he recuperat la il·lusió pel torn. Però abans, us posaré una mica en situació:

Com la majoria ja sabeu, després dels dos o tres anys a l’escola-taller d’Argentona amb la Mia Llauder i el Joan Serra quan era petita, quan vaig haver acabat la carrera d’arquitectura, vaig decidir tornar-hi. Aquella llavor que van plantar en mi de petita començava a germinar. Vaig estar un parell d’anys fent 3h de classe els dijous a la tarda, però coincidint amb la covid-19, vaig adonar-me’n de que tenia moltes ganes d’aprendre més i més. La Mia em va recomanar que si volia aprendre a tornejar fes un curs a l’escola de la Bisbal o amb el Ramon Fort a Llers, que aprendria molt. Però l’estiu passat tot era massa estrany i fins aquesta setmana no ha pogut ser. Inclús he estat un curs “sencer” (per la feina molts dies  arribava tard) fent torn a Llotja, però pel que sigui no vaig aconseguir connectar-hi bé i li vaig acabar agafant fins i tot una mica de mania. Fins dilluns passat.

Façana de l'escola taller de ceràmica Ramon Fort a Llers, a l'alt empordà

Dia 1: Bols

Després d’unes nits intranquil·la, el dilluns 2 d’agost vaig arribar puntual a Llers. (Com que tinc força problemes per dormir, i aprofitant que la família de la meva parella tenen una casa a Albons -a 30’ en cotxe- no vaig quedar-me a la casa sinó que anava i tornava cada dia, també per dinar.) Em va rebre l’Anna i de seguida em va presentar al Ramon i a la resta de noies que estaven acabant d’esmorzar. 10 minuts més tard entràvem totes (7 i jo) al taller -un espai molt agradable- i de seguida entràvem en matèria.

El Ramon va començar explicant-nos com havíem de pastar el fang (en forma de “cara de perro”, com ho fèiem també a la Llotja) i com fer-nos un pastó sobre el que hi faríem diversos bols. Amb el pastó preparat, vam anar cap als torns i el Ramon ens va anar explicant coses: com centrar i pastar el fang pujant-lo i baixant-lo tres vegades, com introduir els dits polzes, la primera pinça, la segona,… Coses bàsiques però que jo no tenia clares perquè a la Llotja no les havia integrat i no les feia bé. Per exemple per a centrar i pastar el fang, em feia mal als canells de la força que feia, i és que òbviament no ho feia bé. Amb el que ens va explicar el Ramon de falcar-nos amb el maluc de seguida vaig veure la llum. De debò, no us podeu imaginar lo frustrant que era cada vegada que m’enfrontava a un pastó, passar-me llargues estones intentant centrar-lo fent més i més força fins a quedar esgotada física i mentalment.

En Ramon Fort toi jo a l'escola-taller de ceràmica Ramon Fort de Llers

Jo escoltant atentament al mestre. Gràcies per la foto Esther!

Una vegada vam haver vist com es feien els bols (mai els havia fet així) a cap de pastó, ja ens hi vam posar nosaltres. Centrar i pastar el pastó pujant-lo i baixant-lo tres vegades, introduir els polzes i marcar el final exterior de la peça amb els índex, repartir el fang i obrir poc a poc amb la primera pinça el pastó -sempre obrint menys de la peça final- i acabar la forma interior amb la mitja lluna. Per a finalment acabar de marcar i obrir amb la mitja lluna el final de la peça i tallar-la amb el fil obert fent una mena de moviment de cowboy per a poder agafar-la sense que es deformés. La veritat és que una altra cosa que em va sorprendre va ser que -excepte els plats- vam aprendre a treure totes les peces del torn sense que deformessin (i sense fer servir decapador).

Primers bols a cap de pastó fets a l'intensiu de torn de l'escola taller de ceràmica Ramon Fort

Primers bols a cap de pastó

Vaig arribar a casa amb la sensació d’haver après tantes coses i amb la por d’oblidar-me d’algun detall, que em vaig posar al llit a prendre apunts de tot el que recordava.

Apunts i dibuixos de l'intensiu de torn de l'escola-taller de ceràmica Ramon Fort

Dia 2: Retornejat de bols i fent cilindres

El segon dia vam començar amb una demostració (sempre detallant qualsevol moviment) de com retornejar els bols que havíem fet la tarda anterior, i que vam deixar assecar tota la nit. Ens va ensenyar a fer-ho tant sobre un suport -que també ens va ensenyar a construir- com sobre el plat del torn. Una vegada apresa la teoria, ens hi vam posar nosaltres, utilitzant un suport que ens va ajudar a construir. Centrar la peça, anivellar-li el cul amb la mitja lluna, retornejar les parets recolzant-nos sobre el centre de la base, retornejar el cul fent-li el peu, si cal acabar de repassar el contorn superior, i finalment treure’l del pastó marcant amb la mitjalluna i tallant amb el fil a lo cowboy per a agafar-lo amb 4 dits.

Bols retornejats fets a l'intensiu de torn de l'escola taller de ceràmica Ramon Fort

A la tarda vam estar fent cilindres. La veritat és que vaig quedar sorpresa de lo bé que em van sortir els dos o tres cilindres que vaig fer. Un feia més de 30cm d’alçada, increïble, mai havia fet res igual. Aquests no els vam guardar, sinó que els vam tallar amb el fil per la meitat per veure com estaven les parets, i la veritat és que fins i tot per dins estaven bé! Sé que molta gent calcula les peces amb el pes del pastó inicial però allà no els vam pesar en cap moment. Això si, el Ramon ens anava dient que conforme anàvem avançant, ens féssim cada vegada més grans els pastons per seguir millorant.

Vaig arribar a casa tant satisfeta del que havia aconseguit fer en dos dies que vaig fer un reels per instagram i pràcticament me’n vaig anar a dormir perquè estava molt cansada.

Dia 3: Colls estrets en ampolles i gerros amb panxa

Aquest dia va ser el més impressionant per mi. Després d’haver fet (i tallat) els cilindres el dia anterior a la tarda, aquest dia vam incorporar-los-hi un coll estret. Vam començar com sempre amb una demostració del Ramon de com fer-ho: Construir un cilindre, sempre més tancat, i guardant una reserva pel coll, que tancaríem  poc a poc amb la primera pinça i amb el dit polze per anar corregint la corba. Cada vegada ens sortien millor, més llargs i més estrets. Súper 🙂

A la tarda vam incorporar a aquestes “ampolles” de cos cilíndric, una panxa de manera que les peces sortien més estilitzades. Després de la demostració d’en Ramon (on també ens va ensenyar com afegir-li una base nova a una peça que s’havia foradat) ens hi vam posar nosaltres, i, dos dies més tard d’haver après a centrar com aquell qui diu, ja vaig fer els meus primers gerros de coll estret! Un d’ells em va quedar quasi sense coll perquè vaig quedar-me sense fang però al final és el que més m’agrada de totes les peces que vaig fer 🙂

Tornejant gerros amb coll estret a l'intensiu de torn de l'escola-taller Ramon Fort

Dia 4: Retornejat de les peces amb coll estret

Gerros amb panxa i ampolles cilíndriques amb coll estret fets a l'intensiu de torn de l'escola taller de ceràmica Ramon Fort

Dijous, després d’una nit humida que no va assecar gaire les peces, vam començar el dia traient-les al pati perquè, sense que els toqués el sol, s’assequessin millor. Seguidament vam tornar al taller i en Ramon ens va ensenyar com havíem de retornejar les peces que havíem fet el dia anterior. Construir-nos el suport, posar-li la mitja, i començar a retornejar la peça cap per avall, primer les parets, després construint el peu, i finalment donant-li la volta i, de les parets al coll, anar fent també. Vam estar tot el dia retornejant i en acabar, vam pujar les peces al terrat perquè s’assequessin el màxim abans de posar-les al forn l’endemà. I cap a casa.

 

Si dimecres vaig arribar emocionada, dijous que va ser un dels meus millors dies ceràmicament parlant, no us ho podeu imaginar. Vaig tornar a fer un reels perquè trobava increïble tot el que estava aprenent a fer, i a dormir, que tant de torn i emocions cansen!

Dia 5: Més gerros, plats (i sopar)

Divendres abans que res vam anar al terrat a posar les peces, ja banyades pel sol, sobre suports (cuits) per a poder girar-les i que se’n assequés millor de la part inferior. Seguidament vam baixar al taller on vam seguir practicant amb els gerros de coll estret, aquesta vegada per obrir-los i analitzar-ne la construcció. I a la tarda, després d’haver baixat els peces per a posar-les al forn (molt lent perquè no estaven del tot seques) el Ramon ens va ensenyar com afegir-li un coll a una peça que s’havia quedat sense fang per al coll, i com fer plats, tant a cap de pastó com sobre el plat del torn. Vam estar practicant fins les 20h, i aleshores ens vam despedir dels torns i vam deixar tot el taller recollit, a excepció del meu torn (on el Ramon hi feia les explicacions).

En acabar, les noies que estaven instal·lades allà es van anar a dutxar i la resta vam anar a veure la sala d’exposicions que tenen a la mateixa casa, i vaig comprar un parell de peces que em van encantar: totes dues de color negre 😛 Després vam preparar el sopar de despedida que vam fer al seu jardí, fantàstic tot, i cap a casa a dormir que l’endemà tocava matinar igual!

Dia 6: Peces especials, peticions i dubtes. Obertura i buidat del forn

L’últim dia només va treballar el Ramon, com que (crec que quasi) totes ens havíem comprat el seu llibre -amb fotografies molt millors que les que podíem fer nosaltres amb el mòbil de cada pas- vam demanar-li que ens expliqués en directe algunes peces especials com el canelobre, el dònut, el test de vacances o una de les peces que li havia comprat. Ell ens anava repetint que ja érem capaces de fer tot el que volguéssim, que tot es feia amb les mateixes eines i moviments que havíem estat practicant aquests dies, que ara només ens quedava jugar amb la imaginació. A veure si quan arribem a cas és veritat!

En acabar, vam anar a obrir els forns i cadascuna ens vam empaquetar les nostres peces. Bé, i l’Ariadna se’n va endur a més un gerro fet pel Ramon i signat per totes! 🙂 I poca cosa més, ens vam despedir i vaig tornar cap a Albons. Mentre tornava amb el cotxe, repassava mentalment tot el que havia après en tant sols una setmana i em sentia súper afortunada d’haver pogut assistir a aquest curs. Ojalà poder tornar-hi l’any que vé o quan sigui per a seguir millorant! He recuperat la il·lusió per al torn!!!

Moltes gràcies per tot Ramon, Anna i companyes per aquesta meravellosa setmana!

Us deixo algunes fotografies de les meves peces:

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Responsable: Tangible

Finalitat: Respondre als vostres comentaris

Drets: Podreu exercir els vostres drets d'accés, rectificació, limitació i supressió de les vostres dades en aquest formulari així com el dret a presentar una reclamació a una autoritat de control. Per a més informació podeu visitar la nostra política de privacitat.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.