70a Festa del Càntir d’Argentona – Festa Major de Sant Domingo 2020

Ahir 4 d’agost era Sant Domingo, patró d’Argentona i si no hagués estat per la situació actual ens trobaríem en plena Festa Major, Garrinada i Festa del Càntir.

Els inicis de la Festa del Càntir es remunten al segle XVII, amb la celebració de l’Aplec de Sant Domènec d’Argentona, celebrat des del S.XVII cada 4 d’agost, diada de Sant Domingo.

Segons sembla, una greu epidèmia o pesta va fer que els argentonins busquéssin ajuda en Sant Domingo, sant de les aigües, i com a agraïment a l’efecte de les seves pregàries, cada 4 d’agost se celebra a Argentona la festivitat de Sant Domènec, primer com a aplec de caire religiós i festiu, i més tard com a festa major de la vila. Durant les celebracions, Argentona renova el “vot de poble” fet al sant i beneeix les aigües de la font de Sant Domènec. Aquestes aigües, una vegada beneïdes, es creia que tenien poders curatius, sempre i quan l’aigua fos posada en un càntir totalment nou. Degut a aquesta curiosa condició, terrissers de les poblacions properes feien parada per a vendre càntirs de fang.

Des de l’any 1951, la diada de Sant Domingo o Sant Domènec se celebra com a Festa del Càntir. Des d’aleshores, cada any es reprodueix un model de càntir diferent, inicialment extret de l’ampli repertori de la terrissa tradicional i des de l’any 2017, amb càntirs dissenyats per dissenyadors reconeguts.

D’esquerra a dreta, l’any 2017 el càntir va ser disseny de Quim Larrea, el 2018 de Joan Cruanyes i Carles Bassó amb la col·laboració de Pol Cruanyes, el 2019 de Miguel Milá i aquest any 2020, d’André Ricard.

Posta de càntirs al Museu del Càntir d’Argentona

Càntir d’autor 2020 disseny d’André Ricard

Detall del Càntir d’autor 2020 disseny d’André Ricard

El disseny del càntir commemoratiu de la 70 Festa del Càntir, d’André Ricard, neix de la voluntat de fer una obra que vagi a l’essència del càntir, amb fang vermell i vernís verd, tot mantenint íntegrament la seva funcionalitat.

Dissenyar significa dotar els objectes de la nostra vida quotidiana de les formes més sensates i simples perquè compleixin òptimament la funció a la qual se’ls destina. Amb aquest disseny he volgut anar a la síntesi del càntir, integrant al màxim tots els elements funcionals, com els dos brocs i la nansa, tot recuperant elements tradicionals com el fang porós que permet al càntir refrescar l’aigua per transpiració i el vernís verd de dalt, rematat amb una sòbria nansa. El doble bisell de la part superior del càntir recorda l’escot d’un vestit que, amb les seves formes esveltes i les corbes orgàniques, li dona al disseny un caire més femení.

André Ricard

La producció del càntir ha anat a càrrec de Gómez y Gómez Artesanos, de Caldes de Montbui i la Direcció de producció i coordinació ha anat a càrrec de Quim Larrea. Com en les darreres edicions, el càntir de l’any es limita a 3.000 exemplars.

Vídeo presentació càntir

Seguint amb la història de la Festa del Càntir, dins la col·lecció de càntirs tradicionals hi ha exemplars de gairebé totes les tipologies de càntirs:

• Comuns
• De tortell
• Dipòsti
• Dolls
• Mamets

Als quals s’hi han aplicat diferents tècniques ceràmiques:

• Engalbat
• Vidrat
• Fumat
• Blanc
• Esmaltat
• En motlle

I ténen origens diversos: La Bisbal, Verdú, Agost, Puente del Arzobispo,…

Des de l’any 1963, la festa s’acompanya d’una sèrie de jocs que tenen com a protagonistes el càntir i l’aigua. La majoria ja existien antigament, però en l’actualitat només els trobem a Argentona el dia de Sant Domingo. Per als infants, hi ha el jocs de bufar pel broc gros, pescar el càntir, trencar el càntir amb els ulls tapats o cursa amb el càntir al cap entre d’altres. Però la prova reina, la més important, és la gran aixecada de càntirs, en què els concursants han de beure d’una sèrie de càntirs de mida cada cop major. El més gran dels quals fa més d’un metre d’alçada i ple pesa 200 Kg.

Esperem que l’any que vé puguem celebrar la Festa Major de Sant Domingo, la Garrinada i la Festa del Càntir!

P.S. Com a curiositat, a «la Capell» on treballo, hi col·laborava el Quim Larrea, i una miqueta per culpa seva però també per culpa meva (jo sobretot els hi busco un bon lloc a la botiga i al catàleg), hi venem el càntir de cada any. I agraden tant entre els arquitectes i amants del disseny que alguna vegada els he portat jo mateixa del Museu del càntir a Pl. Nova perquè ens haviem quedat sense i no podiem esperar al transport. Així que si sou de Barcelona o passeu per la Plaça de la Catedral (sota el COAC, l’edifici amb el firs de Picasso) i teniu ganes de comprar-vos un dels càntirs de l’any (o alguna peça de les meves hehe) ja ho sabeu!