El llibre

Vaig comprar-me aquest llibre el primer dia que vaig baixar a Barcelona a passejar després de les restriccions de mobilitat per la covid-19. L’havia vist per Instagram i tenia ganes de llegir-lo des d’aleshores, però just era final de curs i vaig haver d’esperar uns dies per poder posar’m-hi amb calma, tal i com requereixen aquests llibres.

La veritat és que el títol i la portada em van seduir de seguida, però quan vaig llegir la contraportada del llibre editat per l’editorial GG (on per cert fa pocs dies m’hi vaig trobar com a referència a premsa de quan escrivia en una revista que vam crear quan anava a la universitat hehe) i la introducció me’n vaig acabar d’enamorar:

Al despertar, lo primero que percibimos es el tacto de nuestras sábanas, la luz con la que nos envuelve la lámpara que encendemos, la forma y color de la vajilla del desayuno… Desde ese momento y hasta terminar el día, cuando cerramos de nuevo los ojos sobre el textil de la almohada, nuestro cuerpo se habrá topado y desenvuelto con una infinidad de objetos diversos. Se trata de cosas modestas, comunes y ordinarias, que usamos constantemente sin prestarles apenas atención. Pero los objetos son también unos compañeros constantes en nuestra vida y, como tales, afirma Soetsu Yanagi, deben hacerse con cuidado y fabricarse para que duren. Deben ser tratados con respeto e incluso afecto. Y deben aunar perfectamente belleza y utilidad.

Si el meu leitmotiv és artesania, bellesa i benestar, no podia deixar de llegir-lo!

L’autor: Soetsu Yanagi

No coneixia l’autor, Soetsu Yanagi, qui resulta que va ser fundador el moviment de les arts populars mingei, i qui va impulsar el Museu d’Artesanies Populars de Japó. Però llegint la seva biografia (inclosa a la primera part del llibre) vaig reconèixer-hi noms com els de Bernard Leach, William Blake o Shoji Hamada.

El llibre és un recull de 16 assajos de l’autor, escrits en diferents moments i sobre temes diversos, però sempre en relació a la seva passió per a la bellesa dels objectes quotidians japonesos. A través d’ell he conegut moltes tècniques artesanals del Japó que desconeixia, però sobretot he llegit sobre la bellesa de l’artesania, i això sempre és un plaer.

Els articles/capítols

Us deixo un breu resum de cada text, i com que en alguns moments es pot fer una mica feixuc llegir sobre tantes artesanies diferents -i sobretot sense pràcticament imatges que il·lustrin sobre el que es parla- us recomano especialment: Començar pels dos primers (1. Què és l’artesania popular? (1933) i 2. La bellesa dels objectes miscel·lanis (1926)), seguir amb el 8. La perspectiva japonesa (1957) i potser el 12. Sesshu i l’artesania (1950), sino passar directament al 14. Veure i conèixer (1940) i acabar amb els 16. El Museu d’Artesanies Populars de Japó (1947) i 15. Carta als meus amics coreans (1920). Aquests dos últims potser els hagués canviat d’ordre dins el llibre, potser perquè el 15 és el que és més diferent de la resta, però també entenc que s’acabi amb la història del Museu. Bé, som-hi!

1. Què és l’artesania popular? (1933)

En aquest primer text, després de la biografia de l’autor, s’introdueix el que per a l’autor definia el concepte de mingei, i la necessitat d’aquesta artesania anònima popular. Es planteja quin ha de ser el seu paper dins de la societat “actual” (text de 1933) i la importància de la seva bellesa natural intrínseca. També proposa que els artesans haurien d’organitzar-se, segons el seu punt de vista, en comunitats, per tal de fer front a un futur cada vegada més industrialitzat, i sobre quins haurien de ser els objectius d’aquesta artesania popular, a nivell de promoció de la mateixa. En aquest punt crec que discrepo una mica quan parla de la irreflexió dels artesans enfront l’autoconsciència dels artistes. Però bé, li seguiré donant voltes.

2. La bellesa dels objectes miscel·lanis (1926)

Aquesta segona reflexió és força similar a la primera, però tal i com indica el seu títol, se centra en l’anàlisi de la bellesa que els artesans són capaços de produir amb la seva destresa “natural”. Aquí torno a tenir els meus dubtes ja que remarca moltes vegades que no es tracta d’objectes decoratius, sinó útils, i ho entenc si penso en els plats que tenen les àvies penjats a les parets i els comparo amb els meus plats blancs i llisos de menjar cada dia. Però no sé si és per la meva “consciència artística” com a arquitecta que jo penjaria abans els meus plats blancs i llisos que segons quines filigranes comprades per a decorar. I llavors em plantejo: jo que si que tinc consciència artística, puc fer artesania popular o l’estaria corrompent? En aquest text ja entra més en matèria i explica a més de la necessitat de resoldre situacions quotidianes, la relació dels materials i el seu origen, la forma de treballar-los a base de moviments infinitament practicats, la naturalesa d’aquests, la simplicitat,…

3. Un karatsu pintat com objecte de reflexió (1926)

Breu text sobre la pròpia experiència de l’autor en trobar-se un objecte quotidià ple de bellesa.

4. Què és un patró? (1932)

Tal i com s’indica, es tracta d’un text on l’autor parla de com es generen els patrons com a representació simbòlica de la naturalesa, i de bellesa. Aquest apartat m’ha costat una mica més de comprendre, després de que en els anteriors s’hagi insistit tant en la tècnica i la producció quasi automatitzada. Li recomanaria a la companya Lola San Román a veure què li sembla a ella i en podríem debatre els punts de vista. També parla dels patrons requerits per l’ús, el material o la tècnica, com poden ser els punys o el coll d’un jersei, i aquí si que veig més coherència amb el que deia anteriorment.

5. Del bashofu d’Okinawa (1939)

Text sobre el teixit de fibra de plàtan dels abillaments quotidians fets amb un treball senzill i repetitiu, utilitzant les matèries primeres més a l’abast. La seva bellesa rau precisament en aquesta senzillesa, i en el fet que pràcticament tothom és capaç de fer una bona feina.

6. La bellesa del kasuri (1959)

Lloança a la bellesa del teixit més important japonès.  En aquest cas produïda pels efectes del treball manual, la seva naturalesa imperfecta a l’hora de realitzar-ne els patrons.

7. Les característiques del kogin (1932)

Inicialment produït en una zona on a l’hivern es fa impossible cultivar les terres per la neu, proporcionava als seus productors la oportunitat d’experimentar l’alegria de la creació. Una creació, però, estrictament reglada per uns patrons numèrics, que fan que en seguir-se, tot brodat resulti bell.

8. La perspectiva japonesa (1957)

Aquest és el capítol que més m’ha agradat. S’hi explica la manera de fer i de percebre la bellesa dins la cultura japonesa. No sé si perquè utilitza la ceràmica per a la majoria dels exemples, o perquè em sento molt identificada amb l’estil de fer i percebre que defineix. Us el recomano especialment!

9. La història del descobriment de Mokujiki (1925)

Narració de, tal i com indica el títol, la història que va dur a l’autor -i un grup d’investigació que va crear perquè l’ajudessin- a descobrir gran part de l’obra i vida del monge budista i escultor, guiat per la seva entrenada intuïció.

10. Xilografia (1939)

Si el capítol 4. Què és un patró? Em va fer pensar amb la Lola San Román, aquest m’ha fet pensar amb la Paula Bonet (l’obra de qui per cert fa molts anys que m’acompanya ). Tot i que com a llicenciada en belles arts no sé si estaria d’acord amb el que l’autor no es cansa de remarcar: no es pot concebre un gravat com si es tractés d’una pintura, ja que la xilografia té unes especificitats tècniques que en mirar de superar-les per a acostar-se a la llibertat de la pintura perd el seu sentit i la seva bellesa natural. La veritat és que en aquest text m’hi he perdut una mica: potser perquè ja son moltes les noves tècniques amb noms japonesos que he anat coneixent amb aquest llibre, o perquè seguir-ho fent sense un acompanyament gràfic es fa feixuc. Aprofito per a reclamar més imatges per a llibres de text com aquest. Sé que en compliquen i encareixen l’edició, però avui en dia hi ha tecnologies que ens permetrien molt fàcilment accedir a una imatge en alta resolució penjada a internet. Si -ja que les editorials no ho fan- existeix algú que es dediqui a  “il·lustrar virtualment” llibres com aquest que es pronunciï que em faré fan seu/va!

11. Otsu-e (1960)

Seguint amb tècniques de producció artesana visual, en aquest apartat es presenta un tipus de pintura tradicional japonesa generalment anònima i col·lectiva, de baix cost, estilísticament simple i inicialment destinada a satisfer les necessitats religioses de la gent corrent però més tard utilitzada com a souvenir. És a dir, concebuda sempre amb una utilitat i amb la finalitat d’arribar a molta gent, que, a diferència de la xilografia per exemple, es podia realitzar sense necessitat de maquinaria específica per la qual cosa se’n reduïen el cost i el temps de producció i n’augmentava la llibertat.

12. Sesshu i l’artesania (1950)

En aquest text s’explica el fet que una vegada va adquirir per al Museu d’Artesanies Populars de Japó un peça que va resultar ser d’un gran mestre de la pintura a tinta –Toyo o Sesshu-, i reflexiona al voltant de les diferències entre l’art amb segell i l’art/artesania popular. És un tema que em sembla molt interessant però pel meu gust el text destina massa energies a justificar la compra a partir de la qual sorgeix el debat intern.

13. Washi (1943)

Text lleuger dedicat a la bellesa i als materials i processos de producció d’un dels papers tradicionals japonesos, únic i apreciat a tot el món.

14. Veure i conèixer (1940)

Aquest capítol m’ha agradat especialment, tot i que a diferència del 8. La perspectiva japonesa, aquí no es parla de ceràmica, de fet ni de ceràmica ni de res en concret. Es tracta d’un assaig sobre la diferència entre veure -percebre a través dels sentits un objecte o peça artística- i conèixer sobre aquesta a través de l’intel·lecte. És un text que, tot i que és una mica complex de llegir, m’agradaria compartir amb els meus alumnes. Potser podria fer-ho amb els de 4rt ESO o batxillerat. I a vosaltres òbviament també us el recomano!

15. Carta als meus amics coreans (1920)

Escrita (i publicada -molt censurada- per al públic general a la revista Kaizo) en resposta a la repressió que Japó va provocar sobre Corea després que afloressin moviments contraris a l’annexió amb Japó durant l’expansió de l’imperi rus de 1910. Just he arribat a aquest capítol el 17 d’agost de 2021, l’endemà que el president d’Agfanistan abandonés Kabul davant dels talibans i que els ciutadans de la zona intentessin fugir desesperadament del país per por a la pèrdua dels drets humans, especialment de les dones. I m’ha semblat un text molt bonic, tot i que a estones es veu una mica il·lús, es nota que està escrit per un home gran -posa molta fe en les generacions joves- i religiós -creu que Déu i la bondat humana ho poden tot-. La primera part la dedica a posar per escrit el que sent en veure que Japó -la seva nació, a la qual se sent molt vinculat- ataca Corea, a qui també se sent fortament vinculat. Especialment a nivell cultural i artístic. I durant la segona part, lloa l’art i la bellesa com a punt de trobada entre comunitats. La veritat és que m’ha encantat la manera de demostrar la seva admiració per a l’art Coreà en un moment de conflicte i com concep l’art com a punt de convergència entre cultures i persones.

16. El Museu d’Artesanies Populars de Japó (1947)

En aquest últim capítol, dividit en dos parts, s’explica com, del desig de compartir la passió d’un grup d’amics amants de la bellesa dels objectes quotidians, i d’explicar-ne la història i reconèixer-ne el valor, va sorgir la idea del Museu d’Artesanies Populars de Japó. I la seva missió de presentar un estàndard de bellesa en objectes quotidians per a promoure que se segueixi treballant en aquest sentit. Un text interessant, sobretot la segona part en que es parla de la línia del museu, un tema que dins de la divulgació artística, m’interessa especialment 🙂

 

Us llegeixo als comentaris!

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Responsable: Tangible

Finalitat: Respondre als vostres comentaris

Drets: Podreu exercir els vostres drets d'accés, rectificació, limitació i supressió de les vostres dades en aquest formulari així com el dret a presentar una reclamació a una autoritat de control. Per a més informació podeu visitar la nostra política de privacitat.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.