El passat 15 de juliol al matí vaig anar a veure l’exposició Els colors del foc. Hamada – Artigas al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Hi vaig anar acompanyada de la meva càmera de fotos i la veritat és que em va encantar. De fet, l’únic que li podria criticar és que -com tot el que agrada- se’m va fer curta. Tot i així la lectura del catàleg, d’una manera semblant al que vaig experimentar amb el de l’exposició del 2012 a la Pedrera: Artigas. L’home del foc, m’ha permès situar-me i obrir-me incomptables nous fronts per a seguir investigant, més enllà de les lectures ceràmiques d’aquest estiu: La belleza del objeto cotidiano de Soetsu Yanagi, La llebre amb ulls d’ambre i L’or blanc d’Edmund de Waal.
L’exposició
Comissionada per Ricard Bru i en col·laboració amb la Fundació Llorens Artigas, explica una història d’admiració mútua entre Orient i Occident, narrada a través de les peces realitzades pels reconeguts ceramistes Hamada Shōji (1894 – 1978) -declarat Tresor Nacional Vivent el 1955- desde Japó i Josep Llorens Artigas (1892 – 1980) desde Catalunya. Així com d’altres artistes que també van participar d’aquestes trobades, i altres tipologies artístiques diferents a la ceràmica que expliquen la seva relació amb el moviment mingei, fundat per Soetsu Yanagi i dedicat a la recuperació i difusió de l’artesania popular japonesa.
La mostra posa de manifest les diferències evidents en el treball de Hamada -que modelava les peces peces amb un torn de ma, sovint repetia formes, motius i esmalts del seu entorn natural proper i no signava les seves peces- i Artigas -que feia peces úniques, amb formes i esmalts diferents i originals, i que sempre signava-. Però també la mateixa voluntat de fer front a la producció ceràmica industrial de l’època, i de la seva afinitat amb el moviment mingei. I la coincidència -tant entre ells com en la resta de participants de la mostra- en la búsqueda de la bellesa pura i popular en obres d’una tradició ancestral.
Visita comentada
Conferència innaugural
L’espai
L’exposició, situada a la primera planta del museu, s’organitza en dos espais principals.
Sala inicial
Hi accedim per un espai d’introducció, on, a part del text inicial, hi trobem una pantalla on es projecten diverses filmacions de com treballaven aquests dos ceramistes, Hamada Shōji a Mashiko i Josep Llorens Artigas a Gallifa, i dues vitrines cadascuna amb peça icònica de cadascú.
El moviment mingei
Aquesta sala presenta el context de Hamada, com a gran ceramista i com a un dels fundadors del moviment mingei, de recuperació de l’art popular japonès, liderat per Soetsu Yanagi. S’hi exhibeixen peces de les diverses tipologies, que Hamada admirava, de col·leccions històriques catalanes, d’Eudald Serra, Joan Miró, família Gomis, Museu Etnològic,… que ens contextualitzen l’entorn de Hamada amb l’interès d’artistes catalans per la seva obra i els seus principis i ideals.
La veritat és que jo no vaig seguir aquest ordre ja que la sala Hamada-Artigas em va cridar més l’atenció -i perquè soc de les que quan entra a un lloc sempre començo mirant cap a la dreta- però com que el comissari planteja el recorregut així, així us el presento.
Hamada – Artigas
La que per mi és la sala principal, presenta l’obra -també de col·leccions catalanes- de Hamada Shōji a l’esquerra, en diàleg i en front de la de Josep Llorens Artigas a la dreta, precedides d’un breu text de introductori sobre l’obra de cadascú. La veritat és que em va agradar molt aquesta manera de mostrar l’obra en paral·lel dels dos ceramistes.
Abans de presentar l’obra d’Artigas, i just davant de la part on s’introduïa el moviment mingei, hi ha una primera vitrina on s’explica el context d’Artigas amb una serie de peces del seus inicis, de ceràmica d’autor, majoritàriament franceses i inspirades en els models de l’Àsia oriental, que coneix quan es formava. Que fascinen a l’artista i el porten a definir el seu estil depurat, basat en formes netes i pures i on el color dels esmalts i del foc és el protagonista.
Eudald Serra – Josep Gardy Artigas
Després de presentar l’obra de Hamada Shōji i Josep Llorens Artigas, el comissari dedica una zona a ilustrar el que en el catàleg s’amplia, la justificació de contextualitzar l’obra d’Artigas amb la de Hamada.
Hi ha una primera vitrina amb obra d’Eudald Serra, feta quan era a Japó i quan va conèixer la ceràmica japonesa i Hamada, i quan va tornar a Catalunya i va treballar juntament amb Artigas per a crear ceràmica quotidiana, de baix cost, però d’una bellesa pura. També hi ha peces d’alguns dels deixebles catalans –Ramon Carreter, Elisenda Sala– d’Artigas que també van viatjar al Japó per conèixer Hamada.
La segona vitrina ens presenta peces de l’artista Joan Gardy Artigas, fill de Josep Llorens Artigas, que va propiciar el primer viatge d’Artigas pare al Japó i que tota la família participés de l’amistat amb Hamada, amb qui va anar a formar-se al Japó gràcies a una beca, i que en tornar va construir el forn del taller a Gallifa.
Hi ha una tercera zona amb notes, fotografies i dibuixos de l’època en que Joan Gardy Artigas es casa al Japó, amb Hamada com a padrí i tota la família hi viatja.
Joan Miró
Finalment, hi ha una vitrina central amb diversos gerros desenvolupats després d’aquest viatge en col·laboració amb Joan Miró, molt bonics.
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
En acabar la visita a l’exposició, que acaba a la mateixa sala inicial, la sortida es fa a través de la secció d’Art Modern. Mentre aprofitava per visitar-la, reflexionava sobre el fet de que tot i que desde ben petita he fet ceràmica, mai he tingut la oportunitat de fixar-me en les poquíssimes peces de ceràmica que hi solen haver en els museus d’art, i em vaig proposar de, a partir d’ara, buscar i estudiar totes les peces que pugui.
La botiga
Com a tot museu, vaig acabar la meva visita passant per la botiga. Allà hi vaig poder comprar el catàleg i un altre llibre d’història de l’art. La veritat és que tot i treballar en una llibreria d’art i arquitectura, no puc evitar caure en la tentació de comprar llibres allà on vaig.
Vaig identificar de seguida la secció dedicada a l’exposició i no vaig poder evitar somriure per sota el nas en veure que entre els catàlegs i altres llibres sobre ceràmica i artesania mingei -entre ells La belleza del objeto cotidiano de Soetsu Yanagi– hi havia els típics sets de modelat. Es nota que la ceràmica està de moda hehe.
El Catàleg
Me’l vaig comprar sense ni fullejar-lo. Me’n va encantar la portada -el tinc per aquí sobre com si fós una làmina- i vaig sortir de l’exposició amb ganes de més. I tot i que pel seu format vaig tardar uns dies a poder llegir-lo, també em va agradar molt. La seva cuidada edició -tot i que potser els papers mat inicials són massa texturats- i la precisió dels seus textos -àmpliament referenciats fan que sigui apte per a qualsevol persona interessada en aprofundir en el que s’il·lustra a l’exposició. Diria que s’ha editat en català, castellà i anglès, i aquest n’és l’índex:
Índex
- [22] Pròleg – Ricard Bru
- [26] La descoberta de la ceràmica japonesa a Catalunya – Ricard Bru
- [44] Josep Llorens Artigas i la ceràmica d’Orient – Ricard Bru
- [80] Què és el moviment mingei? Mingei a través de la seva gent – Furuya Mayumi
- [98] Hamada Shōji. Biografia i obres – Hamada Takuji
- [128] Els primers contactes catalans amb el moviment mingei: Eudald Serra i Cels Gomis (1935-1948) – Ricard Bru
- [138] El ceramista Eudald Serra al Japó – Ricard Bru
- [150] L’exposició d’art popular japonès de 1950 a Barcelona – Ricard Bru
- [162] L’estiu de 1952 a Dartington Hall, l’encontre de Llorens Artigas – Ricard Bru
- [170] AR-SE: La col·laboració artística de Llorens Artigas i Eudald Serra – Ricard Bru
- [182] La terra exigeix terra: Artigas al Japó i Hamada a Catalunya – Ricard Bru
- [204] Miró i les arts populars del Japó – Ricard Bru
- [218] La bellesa de l’atzar: Artigas, Miró i la ceràmica japonesa – Ricard Bru
- [240] El moviment mingei i l’artesania d’Espanya – Matsuda Kenji
- [258] La pervivència de l’art popular japonès a Catalunya – Ricard Bru
- [274] Més enllà de Llorens Artigas – Ricard Bru
- [287] Bibliografia
Espero que tingueu la oportunitat de visitar l’exposició, totalment recomanable, així com de llegir el catàleg.
Recordeu que en principi hi serà fins el 3 d’octubre 2021.
Ja em direu què us ha semblat!
Leave a Reply
Want to join the discussion?Feel free to contribute!