Aquests dies de setmana santa estic aprofitant per avançar en la redacció del meu projecte integrat, i per les que no ho sapigueu, investigo sobre la porcellana i la seva relació amb la llum -o ombra-.
Per això entre diverses lectures he recuperat aquest clàssic assaig, escrit originalment el 1933 per Jun’ichirō Tanizaki, en el que s’explica la relació de la cultura Oriental -i en concret la japonesa- entre la bellesa i l’ombra. A diferència d’Occident, on com més clar i brillant millor.
Me’l vaig comprar per recomanació d’un professor mentre estudiava arquitectura, i ara en recuperar-lo anys més tard encara m’ha agradat més.
És breu, però aconsegueix fer entendre la bellesa d’una flama vacilant o com descobrir l’ànima de l’arquitectura a través dels graus d’opacitat dels materials.
Us el recomano 🙂
Leave a Reply
Want to join the discussion?Feel free to contribute!