Aquests dies de setmana santa estic aprofitant per avançar en la redacció del meu projecte integrat, i per les que no ho sapigueu, investigo sobre la porcellana i la seva relació amb la llum -o ombra-.

Per això entre diverses lectures he recuperat aquest clàssic assaig, escrit originalment el 1933 per Jun’ichirō Tanizaki, en el que s’explica la relació de la cultura Oriental -i en concret la japonesa- entre la bellesa i l’ombra. A diferència d’Occident, on com més clar i brillant millor.

Me’l vaig comprar per recomanació d’un professor mentre estudiava arquitectura, i ara en recuperar-lo anys més tard encara m’ha agradat més.

És breu, però aconsegueix fer entendre la bellesa d’una flama vacilant o com descobrir l’ànima de l’arquitectura a través dels graus d’opacitat dels materials.

Us el recomano 🙂

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Responsable: Tangible

Finalitat: Respondre als vostres comentaris

Drets: Podreu exercir els vostres drets d'accés, rectificació, limitació i supressió de les vostres dades en aquest formulari així com el dret a presentar una reclamació a una autoritat de control. Per a més informació podeu visitar la nostra política de privacitat.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.