Octubre al CFGS de ceràmica artística a Llotja

Si, aquest octubre m’he passat 15 dies confinada a casa amb covid. No tinc ni idea d’on el vaig agafar perquè soc molt escrupulosa amb les mesures i recomanacions (la meva mare és infermera i ha viscut les consequències de prop) i de fet portava més de dues setmanes sense veure ningú més que als pares i als sogres puntualment els caps de setmana. Però per sort no va ser greu i ja estic pràcticament recuperada (tot i que 15 dies després encara noto que no he recuperat la (poca) força física que tenia, per exemple quan faig torn). I el més important, que sapiguem, no hem contagiat a ningú!

És per això que aquest mes he perdut bastant el ritme del cicle, tot i que poc a poc vaig recuperant-lo.

Taller ceràmic: Torn

Al taller de torn encara no tenim cap projecte en concret ja que tot just estem aprenent a fer-lo anar i cadascuna va al seu ritme per tant no m’he estressat massa en tornar. Això si, com us deia, noto que he perdut força física però això m’ha fet fixar-me més en la tècnica i per exemple, una cosa que he aconseguit en tornar del confinament ha estat aprendre a controlar la quantitat d’aigua que utilitzo per a treballar el fang:

També puc dir que he millorat molt a l’hora de centrar i preparar el pastó. Al principi m’hi barallava molt i quasi em feia mal, però gràcies a un vídeo que em van grabar les companyes mentre estava confinada i uns apunts de l’una companya que va tenir la sort de fer un workshop amb en Tortus (<3) he après a identificar els meus errors i a mirar de corregir-los :D! De totes maneres, hi va haver un dia que no sé perquè posava el dit gros de manera que em sortia una mena de forat al cap del pastó però el professor va saber ajudar-me de seguida que li vaig preguntar perquè em passava hehe.

Pel que fa a la construcció dels mini bols a cap de pastó que seguim practicant, també noto millora tot i que encara em queda camí per fer en aquest sentit hehe. De fet encara no he trobat quina posició de les mans i dels dits em va millor a l’hora de pujar-lo i definir-lo. I també em costa el moment de tallar la base per a separar-los del pastó. Seguirem intentant-ho!

Taller ceràmic: Modelat

Abans del confinament, vam acabar el primer exercici amb la tècnica de pessic: construir 4 bols i decorar-los amb incisions o impressions.

Després del confinament, com que només tenim classe els dimarts, em vaig perdre dos dies, els dos primers dies de modelat amb xurros o marrells. I com que la professora sap que domino la tècnica, em va perdonar de fer el primer exercici (un gerro cilíndic) i vaig passar directament a fer el segon exercici: un gerro de fang negre amb un perfil lliure revolucionat seguint un perfil de cartró polma per comprovar que el seguiem en tot moment.

 

L’últim dia vam començar també a fer unes planxes ja que és la tècnica de modelat que ens queda per veure.

Taller ceràmic: Motlles

Al taller de motlles també només hi anem un dia a la setmana, els dimecres, per tant tampoc em vaig perdre tant, a més el professor és molt amable i em va ajudar de seguida a recuperar el ritme. Quan vaig marxar estavem acabant uns motlles d’escaiola d’un plat per a reproduir-lo en una planxa de fang (europa) a pressió, i quan vaig tornar les companyes ja havien començat a fer un motlle d’un bol per a reproduir-lo amb colada, però com que està format per tres peces encara no l’havien acabat.

En tornar he après a fer la barreja d’escaiola en pols i l’aigua per a poder abocar-lo en forma líquida i que curi per a convertir-se en un motlle sòlid 😀 El secret està en partir d’una safata amb aigua i anar-li “salant” l’escaiola fins que quedin “illes permanents” i aleshores procedir a barrejar sense pressa amb la ma enganxada a la base de la safata i vigilant de que no quedin grumolls, per finalment abocar-ho sobre un mateix punt. Sempre vigilant que l’encofrat estigui ben fixat i les juntes ben tapades amb fang perquè no s’escapi!!!

Dibuix tècnic

Just quan estava confinada va arribar el professor de dibiux tècnic que fins aleshores no haviem tingut, i en tornar el vaig conèixer, però ja li vaig explicar que segurament em convalidaria la seva assignatura. De totes maneres de moment estic anant a classe ja que és el que em toca fins que no tingui la convalidació oficial, i com que de moment no vaig massa justa de temps no em fa res anar-hi. Estem treballant una mica el dièdric i axonometries de figures bastant senzilles, i el professor intenta que ho poguem relacionar amb els nostres projectes de ceràmica, que això està guai.

Materials i tecnologia: Ceràmica

L’últim dia de classe abans del confinament vam acabar la part teòrica de la primera UF: Pastes ceràmiques: estructures, característiques, propietats i processos d’elaboració i vam començar la part pràctica que no vaig poder acabar fins que vaig tornar. La pràctica consistia en estudiar:

De pastes ceràmiques (2-3 de diferents cada companya, jo per exemple Barcino i PRLF):

1. encongiment
2. elasticitat/deformació
3. porositat
4. plasticitat

I d’argiles (1 cada companya, en el meu cas Bentonita): estudiar els canvis produïts durant l’assecatge i les coccions a diferents temperatures (1.00o i 1.260C).

Ara faltarà coure-les i estudiar els canvis que es produeixen.

Projectes

En assignatura potser és la que vaig poder i haver de treballar més desde casa però ho faig fer a gust. Com us vaig dir, aquest primer projecte consisteix en fer un mòbil, i amb la meva idea de construir un element per a la llar, tangible, que aporti bellesa i benestar a l’espai, vaig començar a pensar com podria formalitzar-lo. Abans de tot vaig buscar diverses referències d’art cinètic. Us deixo una mica el que ha anat fent per si teniu curiositat:

Concepte i formalització

Com haureu notat, la meca obra es basa en la cerca constant del benestar en els espais que habitem en el nostre dia a dia, com per exemple la nostra llar. Amb aquesta mateixa voluntat, sorgeix la idea de construir una peça ceràmica que mitjançant el moviment natural voluntari o involuntari i el so que aquest provoqui -juntament amb la seva bellesa i la tamisació de la llum– pugui augmentar la sensació de benestar d’un espai de repòs o lectura.

Aquest, es troba al costat d’una finestra orientada a sud-est que dóna a un petit pati que el sol banya directament durant el matí. La construcció neix doncs de la voluntat de construir un filtre alternatiu al tancament de vidre existent, per a la llum directa del sol i del vent, que acompanyi visualment i auditivament al lector situat a la cara interior de la finestra, creant una atmosfera de benestar en aquesta frontera interior-exterior.

Per tal d’intentar definir com podria ser aquesta peça, s’han estudiat els diferents filtres climàtics, visuals o d’il·luminació que solem trobar en una finestra:

Estudiant els exemples exposats, concloc que la peça serà un mòbil bastant en dues dimensions, semblant a una cortina o tapís penjat just per sobre del marc de la finestra, pel que podríem dir que si aquesta és oberta és de sostre i si és tancada és de paret. Però tot i que originalment està pensat per acompanyar una persona en un espai construït, penso que també es podria col·locar en un espai exterior que es vulgui acotar mitjançant la mateixa peça, i sentir-se igualment acompanyat.

També observo que la majoria d’aquests filtres són elements naturals, ja siguin plantes, teles o inclús representacions dels mateixos. En un primer moment penso en intentar reproduir en ceràmica algun element natural o vegetal, o inclús fer una composició que combini la ceràmica amb algun element.

En tots els casos m’imagino diversos elements petits suspesos, quasi sense que es vegi com, però després penso que serà complicat compaginar-ho amb la idea de produir so amb el moviment i alhora impedir que s’emboliquin els fils.

Passant a pensar en com podria construir-se una peça d’aquest tipus, parteixo d’un filtre conegut com és una cortina o una gelosia. Buscant sempre a més de la tamisació de la llum i les visuals, el so que la mateixa peça pugui emetre a través del moviment. I penso amb una pasta amb xamota. Estructuralment, considero la idea de que tota la peça sigui ceràmica, però buscant la lleugeresa i senzillesa, torno a pensar en els fils buscant la manera de simplificar la peça perquè pugui funcionar.

Tornant a la investigació sobre els filtres, em crida l’atenció el vitrall que té un colom. Sempre m’han agradat les representacions de la pau a través d’un colom blanc com els que Picasso dibuixà. I què millor que un símbol de la pau per un espai on es busca el benestar i la tranquil·litat? Decidit: el meu mòbil serà un colom de la pau inspirat en els dibuixos de Picasso.

Tornant a la manera de com formalitzar-lo, i amb la imatge del vitrall davant, penso en la translucidesa i blancor de la porcellana. No l’he treballat mai però a l’escola he vist algunes peces de “pasta de paper” que penso que em podrien encaixar.

M’agradaria però no perdre el tema del so i per tant de contacte entre les peces.

Tornant del confinament vaig portar a classe les minimaquetes de cartolina que havia fet a casa i parlant de com podria construir-se amb el professor vaig fer-ne una altra de cartró ploma per validar que funcionaria. Ara el que em queda és acabar de trobar la forma que més m’agrada per al colom i posar-me mans a la massa 😛

Dibuix artístic

Potser aquesta assignatura és la que penso que he perdut més el fil, ja que m’agrada molt com planteja les classes el professor però és molt difícil seguir-les desde casa. De totes maneres he seguit dibuixant al meu quadern i estic notant millora 😛

Vam seguir treballant el tema del traç a llapis:

Per començar a representar alguns conceptes abstractes:

I finalment aproximar-nos a objectes:

Quadern: