Art en pedra. Exposició a La Pedrera

Dimarts va ser el meu aniversari i em vaig autoregalar un matí d’exposicions per Barcelona 🙂

La primera que vaig anar a veure va ser la d’Art en pedra a La Pedrera, que sense gaires més expectatives que la il·lusió que fa sempre veure obres d’artistes reconeguts en directe com Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza, em va encantar.

La veritat és que jo no era conscient de que la pedra té un paper tant important en l’evolució de l’escultura moderna. Ja que fins al primer terç del segle XX els escultors solien treballar a partir de models en argila o guix que després tècnics qualificats esculpien. Fins que alguns autors com els presents en aquesta exposició van començar a tallar les seves pròpies obres d’inspiració abstracta, sense cap intermediari, com una nova actitud de modernitat.

Pedrera – Pedra

A banda de les obres dels autors citats, que entren en un diàleg molt xulo amb l’edifici de Gaudí conegut popularment com La Pedrera per l’aspecte petri -o pel soroll que sembla que fèien els picapedrers en construir-la- de la seva façana,  hi ha una primera secció amb grans fotografies d’Algaia Konrad de les pedreres de Carrara. I una segona part que inclou d’altres autors de la generació següent a la dels pioners de l’escultura moderna. Hi trobem obres de Xavier Corberó, Stephen Cox, Luciano Fabro, Barry Flanagan, Cristina Iglesias, Anish Kapoor (la seva peça va ser de les que més em va impressionar), Ettore Spalletti i Alison Wilding. Finalment hi ha un petit racó de “toca-toca” amb diverses tipologies de pedra per a tocar-les i entendre una mica més sobre el seu origen i característiques.

L’exposició està comissariada per Penelope Curtis, historiadora de l’art i exdirectora de la Tate Britain de Londres i del Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa.

Us deixo algunes fotografies, tot i que us recomano molt que hi aneu perquè val la pena:

A mi la que més em va impressionar va ser aquesta d’Anish Kapoor:

Sense títol (III), 1997. Anish Kapoor

Ah i com no, em vaig comprar el catàleg ja que no sé si us ho havia dit però aquest curs a l’Escola Pau Gargallo, on treballo, ofereixen un monogràfic de pedra amb la professora Mariona Sans (i Emiliano Lorenzo) i tinc pensat apuntar’m-hi de cara al tercer trimestre que farà més bon temps i espero no tenir tanta feina. Així doncs, em va venir de gust començar a endinsar-me en aquest món totalment nou per mi però que conec i admiro des de que la meva amiga i artista Olga Faus va fer aquesta preciositat en alabastre:

Sé que treballar en pedra serà un repte per mi, a part de per la maquinària que es necessita -jo que soc tant de treballar amb el tacte- perquè la tècnica que més em costa en ceràmica és la de “talla” i en general les peces més escultòriques. És a dir el treballar a partir d’un bloc de fang i anar-lo buidant per a donar-li forma, i això que amb el fang es poden fer bastantes trampes! En el sentit que és un material plàstic que permet rectificar fàcilment, cosa que amb la pedra no… A veure com va! En tinc moltes ganes, i després d’aquesta exposició, encara més 😛 Però haurem de fer cas al mestre C. Brancusi que deia que “la talla directa és el veritable camí per arribar a l’escultura”.

+info:

Del 4/10/24 al 2/02/25

Horari:

De dilluns a diumenge, de 10 h a 19.30 h (últim accés: 19 h).