Dia Internacional de la Ceràmica

Avui he descobert que el 12 de març se celebra per primera vegada el Dia Internacional de la Ceràmica. Així que volia aprofitar aquesta primera celebració per fer un petit homenatge als i les ceramistes que, d’una manera o altra, m’han permès arribar fins on soc avui.

En primer lloc, a la Mia Llauder, a qui vaig conèixer quan devia tenir uns vuit anys i acompanyava la meva mare a recollir el meu germà al taller de ceràmica. La trobava sempre amunt i avall ajudant a uns i altres, engalbant, esmaltant o posant el nom de cada infant al cul de les peces que anaven acabant.

El curs següent jo també vaig passar a ser una més amb les mans brutes de fang vermell, fent un plat, una tassa, una capsa, una màscara, un càntir… peces que els meus pares encara conserven com si fossin petits tresors.

Allà també hi vaig conèixer en Joan Serra, que haig de reconèixer que aleshores em feia una mica de respecte amb la seva veu i el seu posat. No recordo exactament quants cursos hi vaig anar -perquè crec que per amistats vaig acabar donant prioritat a la música- però recordo gaudir molt de modelar el fang. Tot i que no tant del moment d’engalbar i esmaltar. Encara recordo un Pare Noel que vaig fer que, en comptes de vermell, va quedar més aviat rosat… quina decepció!

Anys més tard -després d’haver anat descobrint la seva obra com a ceramistes reconeguts internacionalment– quan vaig acabar la carrera d’arquitectura  vaig tornar a sentir la necessitat de modelar amb les mans i vaig apuntar-me a la llista d’espera del taller.

Tornar-hi em va fer retrobar la llibertat de quan era més petita, i sobretot la possibilitat de crear peces des de l’esbós fins a l’acabat final. No com els projectes d’arquitectura, que sovint es quedaven mesos encallats en els plànols -quan no en la burocràcia- i on la construcció, que s’ha de delegar en desenes de mans, i es fa encara més feixuga. Coses que vaig poder compartir amb la nova incorporació al taller també procedent del món de la construcció, en Marc Iturri.

Vaig estar-hi fins que la pandèmia de covid-19 va tancar el taller indefinidament. Confinada a casa, una comanda de ceràmica a Àngela Colls em va salvar una mica aquell moment.

Tot plegat em va dur a preguntar a la Mia i al Joan què podia fer per seguir-me formant. En aquell moment també estava fent el màster per ser professora i m’havia enamorat de l’Escola Massana, on vaig fer les pràctiques i vaig poder passar uns dies al taller de ceràmica amb Matilde Grau. Em van explicar que la diplomatura de ceràmica ja no existia, però que hi havia un cicle formatiu de grau superior de ceràmica artística.

I dit i fet, em vaig apuntar al CFGS de Ceràmica Artística a l’Escola Llotja, a les tardes, amb certa por de si em trobaria companyes molt més joves o de si ho podria compaginar bé amb la feina de professora que tot just acabava de començar. Però em va encantar. Allà en Jordi Cervelló ens transmetia tot el que sap amb tanta passió que en acabar vaig desitjar algun dia treballar en aquell taller com a professora i seguir transmetent tot el que anava aprenent.

Mentrestant, com que dos anys em van semblar poc, vaig seguir-me formant fent un curs de torn amb en Ramon Fort i posteriorment vaig decidir apuntar-me al Grau d’Arts de la UOC (i ja soc a tercer curs), on he pogut continuar desenvolupant projectes sempre que he pogut al voltant de la ceràmica.

El 2023 em van adjudicar la primera vacant com a professora de ceràmica a l’Escola Pau Gargallo de Badalona.

I aquest curs estic com a professora de projectes de ceràmica artística a l’Escola Llotja.

Mentrestant intento seguir treballant en projectes amb ceràmica, encara que sigui a foc lent.

Repassant aquest particular camí ceràmic, només puc desitjar-vos a totes i tots que tingueu un bon Dia Internacional de la Ceràmica, i que puguem seguir dedicant-nos i compartint moments al voltant d’aquest món tan apassionant que un dia vaig descobrir al meu poble, Argentona.

I gràcies a tots els mestres i professores que m’han anat transmetent aquest ofici amb tanta generositat.

P.S. En un altre moment ja us compartiré alguns altres ceramistes que també m’han anat guiant el camí des dels llibres i les exposicions, com J. Llorens Artigas, Bernard Leach, Edmund de Waal, Emmanuel Cooper, Elisenda Sala, Linda Bloomfield, J.Chavarria…