Com ja vaig explicar, aquest semestre del Grau d’Arts estic cursant dues assignatures bastant teòriques i de fet, bastant filosòfiques. Tot i que tenia moltes ganes de fer la d’estètica perquè sempre m’ha encuriosit, de moment vaig bastant perduda en ambdues assignatures. Les lectures proposades em semblen farragoses i complicades d’entendre, i quan vaig comentar-ho al fòrum, un company em va recomanar de buscar la definició d’algunes paraules utilitzades en ells (matèria, forma, materialitat…) ja que en llenguatge filosòfic les definicions varien segons el nostre llenguatge quotidià a més de segons l’autor. Al meu cervell racional d’arquitecta li costa d’entendre.

Per mirar de situar-me millor, vaig recuperar un llibre que tenia de filosofia de batxillerat, i un parell de llibres de Nuccio Ordine: Clàssics per a la vida i La utilitat de l’inútil, tots dos editats en català per Quaderns Crema.

La veritat és que s’assemblen bastant, tots dos son un recull de cites i pensaments de diversos autors -majoritàriament filòsofs i escriptors- del llarg de la història, que s’han presentat com a punt de partida en conferències, i que a mi m’ha servit com a punt de partida de moltes futures lectures. Jo no soc massa amant de les cites en general, però aquestes que ens proposa l’autor son força interessants :). La utilitat de l’inútil és de 2013 i Clàssics per la vida de 2016, i potser és més amè o fàcil de llegir el segon.

El que si que hi he trobat a faltar han estat referents femenins, ja que si no m’equivoco, en el primer no n’hi ha cap, i en el segon, quatre o cinc 🙁

La utilitat de l’inútil. Manifest

Aquest llibre me’l va regalar fa 9 anys en Marc Longaron -director de La Capell– quan encara era estudiant i escrivia articles sobre llibres a la revista Q9, i recordo que em va encantar llegir a algú que pensava com jo, i que ho justificava amb encara moltes més idees similars. (De fet anys després vaig trobar un exemplar signat per l’autor a la llibreria del CCCB -després de que hi anés a fer una ponència- i me’l vaig tornar a comprar.) Jo diria que debia ser dels primers llibres d’asssaig no arquitectònic que vaig llegir -tenia 23 anys- i va ser un descobriment. Avui en dia la majoria de llibres que llegeixo ho son.

El llibre és una reflexió i defensa -manifest, tal i com s’indica en el subtítol- de tots aquells sabers que no produeixen beneficis, o que no tenen una finalitat utilitarista, i queden fora de l’homo oeconomicus, perquè “l’amor als diners és una malaltia que empetiteix l’ànima.” A part de la introducció inicial, el llibre es divideix en tres parts, la primera sobre la inutilitat de la literatura i de les disciplines humanístiques en general, la segona sobre la inutilitat de l’educació, que tant m’interessa com a professora com com a eterna estudiant -i on ja reflexionava sobre la devallada d’inversió en l’educació i en el nivell d’exigència-, i la tercera sobre els clàssics. En totes tres, busca exemples -reals o en la literatura- on l’inútil es revela útil. Acaba amb un text d’Adam Flexner, bastant centrat en la ciència, però que al final descriu una institució acadèmica com la que algun dia m’agradaria poder fundar a mi al voltant de la ceràmica i les arts 🙂

“Entre tantes incerteses, hi ha tanmateix una cosa certa: si deixem morir el gratuït, si renunciem a la força generadora de l’inútil, si només escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, tan sols serem capaços de formar una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I aleshores, quan la desertificació de l’esperit ens hagi ja assecat, serà realment difícil imaginar que l’ignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat…”

Índex

  • Introducció
  • Nota

Primera part. L’útil inutilitat de la literatura

    1. «Qui no ha no és»
    2. Els sabers sense benefici són inútils!
    3. Què és l’aigua? una anècdota de Foster Wallace
    4. Els peixets d’or del coronel Buendía
    5. Dante i Petrarca: la literatura no ha de sotmetre’s al lucre
    6. La literatura utòpica i els orinals d’or
    7. Jim Hawkins: buscador de tresors o numismàtic?
    8. El mercader de Venècia: la lliura de carn, el regne de Belmont i l’hermenèutica del silè
    9. Aristòtil: el saber no té utilitat pràctica
    10. Teòric pur o filòsof-rei? Les contradiccions de Plató
    11. Kant: el gust pel bell és desinteressat
    12. Ovidi: res no és més útil que les arts inútils
    13. Montaigne: «no hi ha res d’inútil, ni tan sols la inutilitat mateixa»
    14. Leopardi Flâneur: l’elecció de l’inútil contra l’utilitarisme d’un «segle superb i neci»
    15. Théophile Gautier: «tot el que és útil és lleig», com «les latrines»
    16. Baudelaire: l’home útil és repulsiu
    17. John Locke contra la poesia
    18. Boccaccio: «pa» i poesia
    19. García Lorca: és imprudent viure sense la bogeria de la poesia
    20. La bogeria de don Quixot, heroi de l’inútil i el gratuït
    21. Els Fets de Coketown: les crítiques de Dickens a l’utilitarisme
    22. Heidegger: és difícil comprendre l’inútil
    23. La inutilitat i l’essència de la vida: Zhuang-zi i Kakuzo Okakura
    24. Eugène Ionesco: l’útil és un pes inútil
    25. Italo Calvino: el gratuït es revela essencial
    26. Emil Cioran i la flauta de Sòcrates

Segona part. La universitat-empresa i els estudiants-clients

    1. La retirada de l’Estat
    2. Els estudiants-clients
    3. Les universitats-empreses i els professors-buròcrates
    4. Hugo: la crisi no se supera retallant els fons per a la cultura sinó duplicant-los
    5. Tocqueville: les «belleses fàcils» i els perills de les democràcies comercials
    6. Herzen: els mercaders sense temps
    7. Bataille: el límit de l’útil i la vitalitat del superflu
    8. Contra la universitat professionalitzadora: John Henry Newman
    9. Per a què serveixen les llengües del passat? John Locke i Antonio Gramsci
    10. La desaparició programada dels clàssics
    11. L’encontre amb un clàssic pot canviar la vida
    12. Les biblioteques amenaçades: el cas clamorós del Warburg Institute
    13. La desaparició de les llibreries històriques
    14. La inesperada utilitat de les ciències inútils
    15. Què es guanya amb un teorema? d’Euclides a Arquimedes
    16. Poincaré: la «ciència no estudia la naturalesa» per buscar «l’útil»
    17. «El coneixement és una riquesa que es pot transmetre sense empobrir-se»

Tercera part. Posseir mata: «Dignitas hominis», amor, veritat

    1. La veu dels clàssics
    2. Dignitas hominis: la il·lusió de la riquesa i la prostitució de la saviesa
    3. Estimar per posseir mata l’amor
    4. Posseir la veritat mata la veritat
  • Bibliografia
  • Apèndix. La utilitat dels coneixements inútils – Abraham Flexner

A la pàgina web de l’editorial Quaderns Crema, podeu trobar diverses entrevistes i articles sobre l’autor.

Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal

En el llibre anterior ja citava a Italo Calvino i el seu Per què llegir els clàssics. I amb la voluntat d’acostar a autors i textos clàssics -d’obres en vers o prosa, d’escriptors, filòsofs, artístes o científics- inicialment als seus estudiants, l’autor va començar una selecció que va anar fent per a llegir als seus alumnes cada dilluns durant els últims 15 anys, i que va començar a publicar com a columna “ControVerso” en un dels setmanaris més prestigiosos d’Itàlia. “La missió principal d’un bon professor hauria de ser (…) la de formar ciutadans lliures, cultes, capaços de raonar de manera crítica i independent.” “La missió principal d’un escriptor ha de ser la de parlar en nom dels qui, patint en silenci, no poden fer-ho.”

En general, penso que pot ser més fàcil començar per aquest títol, i si us agrada i voleu aprofundir-hi més, llegir l’altre.

Índex

  • Introducció. Si no salvem els clàssics i l’escola, els clàssics i l’escola no podran salvar-nos
  • Nota

Clàssics per a la vida

  • Ciutadella, Antoine de Saint-Exupéry
  • El mercader de Venècia, William Shakespeare
  • «El mercat de piazza Navona», Giuseppe Gioachino Belli
  • Cartes sobre la bogeria de Demòcrit, Hipòcrates
  • Orland furiós, Ludovico Ariosto
  • El convit, Plató
  • Els Buddenbrook. La decadència d’una família, Thomas Mann
  • Cartes, Nicolau Maquiavel
  • Memòries d’Adrià, Marguerite Yourcenar
  • Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister, Johann Wolfgang von Goethe
  • «Tal vegada la meva última carta a Mehmet», Nâzim Hikmet
  • «Mendel el dels llibres», Stefan Zweig
  • L’artífex, Jorge Luis Borges
  • El sopar de cendra, Giordano Bruno
  • Poesies juvenils, Rainer Maria Rilke
  • Una cançó nadalenca», Charles Dickens
  • Jerusalem alliberada, Torquato Tasso
  • Emblemes, Andrea Alciato
  • Si això és un home, Primo Levi
  • Don Quixot de la Manxa, Miguel de Cervantes
  • Decameró, Giovanni Boccaccio
  • Antologia de Spoon River, Edgar Lee Masters
  • La vida i les sorprenents aventures de Robinson Crusoe, Daniel Defoe
  • Oracle manual i art de prudència, Baltasar Gracián
  • Orland furiós, Ludovico Ariosto
  • Gargantua i Pantagruel, François Rabelais
  • El petit príncep, Antoine de Saint-Exupéry
  • Assaigs, Michel de Montaigne
  • Els viatges de Gulliver, Jonathan Swift
  • L’escola de les dones, Molière
  • Volpone, Ben Jonson
  • Cent anys de solitud, Gabriel García Márquez
  • «Dora Markus», Eugenio Montale
  • El soldat fanfarró, Plaute
  • Odissea, Homer
  • Del seu retorn, Rutili Namacià
  • El vell Goriot, Honoré de Balzac
  • Records, Francesco Guicciardini
  • «Amor», Guy de Maupassant
  • Diccionari de tòpics, Gustave Flaubert
  • Les ciutats invisibles, Italo Calvino
  • «Ítaca», K. P. Kavafis
  • Sobre la dissimulació honesta, Torquato Accetto
  • «Campo di Fiori», Czesław Miłosz
  • Cyrano de Bergerac, Edmond Rostand
  • Pensaments, Montesquieu
  • «El somni», John Donne
  • «Autopsicografia», Fernando Pessoa
  • La subjugació de les dones, John Stuart Mill
  • «Sobre l’educació», Albert Einstein

Igual que en el cas anterior, a la pàgina web de l’editorial Quaderns Crema, podeu trobar diverses entrevistes i articles sobre l’autor.

Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure per a la vida

Aquest tercer llibre publicat a finals de l’any passat en la mateixa línia dels dos que us he presentat avui segur que cau ben aviat. Quan me’l llegeixi us actualitzaré l’entrada.

Espero que si els llegiu, compartiu amb mi què us han semblat 🙂

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Responsable: Tangible

Finalitat: Respondre als vostres comentaris

Drets: Podreu exercir els vostres drets d'accés, rectificació, limitació i supressió de les vostres dades en aquest formulari així com el dret a presentar una reclamació a una autoritat de control. Per a més informació podeu visitar la nostra política de privacitat.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.