Avui us parlaré del programa Quan arribin els marcians “Crisi sobre crisi” 08.07.2020, que per si no esteu al cas el fan:
- Dimecres a les 23.50h (tv3). Hola? Tots als qui ens interessa la cultura som aus nocturnes? Personalment ja em costa prou anar al llit (a donar-hi voltes) com perquè a sobre em programin de les poques coses que m’agraden de la tele a aquestes hores!
- Dijous a les 22.10h (33). Justament els dijous vaig a ceràmica i després sopo amb la família a Argentona :'(
- En qualsevol moment (Internet). Sort d’internet, en serio.
Bé, volia compartir amb vosaltres el programa d’aquesta setmana on han parlat d’una de les coses que el covid ens ha posat al cap a molta gent de la meva generació: Com collons volen que visquem en aquest món de merda?
Com hem afrontarem aquesta nova crisi quan encara notem els efectes de la del 2008?
I m’ha agradat perquè ho han fet des del punt de vista de joves dedicats o propers al món de la cultura, com jo.
M’he sentit especialment identificada amb les paraules de l’Ofèlia Carbonell, cellista, escriptora, youtuber i podcaster (take a look!) quan diu que “som la generació de capitalitzar fins i tot els hobbies”. Tal qual. Jo vaig estudiar arquitectura, i quan vaig veure que l’arquitectura no em donava la resposta que esperava, i que la ceràmica que feia anys que feia potser podria ser una sortida, vaig decidir que començaria a vendre les meves peces. Deixant el tema de fer-me profe a banda, amb la floristeria 3/4 del mateix. O quan diu que és incapaç d’imaginar-se d’aquí 5 anys perquè res del que havia imaginat recull la seva realitat actual, i que troba que s’ha hiperregulat l’accés a treballar en la cultura amb la creació de graus, postgraus, màsters (com el que he hagut de fer i pagar jo per poder fer de profe),.. enfront el mestre-aprenent de tota la vida que per exemple vaig tenir jo a l’escola de música (que no al conservatori) o a ceràmica. Tot plegat per després trobar-nos que el món laboral no està regulat i que les condicions son precàries. En fi. Per sort aconsegueix motivar-me a seguir escrivint aquí quan es reconeix internet (i passar-s’hi hores) com una bona eina per a progressar.
Sembla que som la generació més ben formada, però també la de les feines i sous precaris, la crisi de l’habitatge i per tant la que més tarda a emancipar-se i a formar una família. I d’això en parla amb coneixement de causa l’actriu Andrea Ros, que va ser mare de jove sense preocupar-se massa de tot el que a moltes creiem que s’ha de fer abans de tenir fills: acabar la carrera, feina estable, casa,.. i que durant el confinament ha creat la serie maternidades on promou nous relats sobre la criança.
Dos grans temes, la feina i formar una família. Créixer entre crisis. Entre crisis? Essent pràctica prefereixo assumir-ho com a una nova normalitat. Però no la de portar mascareta i la distància física (que segons en quines ocasions, també), sino la que ja ens va deixar la crisi del 2008: deixem-nos de carreres i màsters que et prometen una bona vida, i escoltem-nos una mica més el que ens diu el cor per trobar la manera de ser felices!
m.

Foto de portada Robert Metz a Unsplash

Robert Metz
Maria Torrellas
Maria Torrellas
Leave a Reply
Want to join the discussion?Feel free to contribute!