Lectures: Diari d’una escriptora

El llibre

Després de mesos de no passar per aquí, aquest diari de Virginia Woolf m’ha fet tornar les ganes d’escriure.

Es tracta d’una selecció -a càrrec del seu marit- de les entrades que l’escriptora anava fent als seus diaris mentre escrivia les seves reconegudes novel·les, on hi explica l’espera de les crítiques als seus escrits, dubtes que li sorgeixen en escriure, tots els llibres que li agradaria llegir…

Però avui no venia per a fer-vos una ressenya del llibre, de fet a hores d’ara encara no l’he acabat. Sinó simplement, una mica com feia ella, a buidar els meus pensaments.

Reflexions

Porto uns mesos en baixa forma a nivell de salut i he hagut de baixar molt el ritme, com mai de fet. Al principi ho portava molt malament a nivell mental, em senia inútil i m’angoixava no poder fer res -tenia la sensació de veure la vida per un foradet, les xarxes socials- però fa uns dies vaig reprendre l’hàbit de llegir i penso que m’ha fet molt bé. A més -espero poder fer una entrada al respecte aviat- aquest primer semestre estudiant belles arts he fet una assignatura que es deia “taller d’escriptura” en la qual ens van proposar que escriguéssim el nostre diari d’artista. I tot i que no vaig fer-ho com a tal, si que em va servir per a recordar quant m’agradava escriure de més petita, i per a animar-me a “currar-me” bastant els diferents treballs tant d’aquesta com d’altres assignatures.

I és que no ho puc evitar, crec que la cosa que més m’agrada del món és aprendre.

Sigui com sigui: llegint llibres d’assaig, novel·les, no deixant d’estudiar, escoltant un podcast, mirant instagram, fent classe als meus alumnes, fent cursos de domestika -algun dia en parlarem d’això-, provant de fer coses noves… I cada vegada que me n’adono i m’hi poso, em sento millor.

I m’encanta també compartir-ho, però com a perfeccionista de naixement que soc, em costa fer-ho. Suposo que per això, en llegir a Virginia Wolf, de qui tant em va agradar llegir el manifest “una habitació pròpia”, i a qui tant respecte tinc, escriure gairebé a raig, m’ha animat a fer-ho també.

Encara que em llegiu quatre gats.

I crec que fins i tot m’ha donat energia per escriure quelcom més enllà, tot i encara no sé el què. Suposo que no poder fer ceràmica i quasi res que impliqui un mínim esforç físic hi està ajudant.

I és que part d’aprendre necessito crear, al final serà veritat que hi ha una artista dins meu.

Tot i que em costa de veure ja que des de petita no he tingut les inquietuds que normalment ajuden a una mateixa a adonar-se’n: no m’acaba d’agradar dibuixar o pintar, però si la música, escriure, fer boniques les portades i els dossiers del “cole”, la ceràmica, cosir…

Bé, espero que fins ben aviat!

Gràcies de nou a totes aquelles que em llegiu 🙂